Els estudis catalans engloben una gran diversitat de camps de producció i recerca intel·lectual, com ara la història, la lingüística, la literatura, els estudis culturals, l’antropologia, la sociologia, les ciències polítiques, la història de l’art i l’arquitectura, i la filosofia, amb especial atenció als territoris de parla catalana.

Com que els territoris de parla catalana engloben diferents estats (concretament Espanya, Andorra, França i Itàlia), els estudis catalans comprenen un camp especialment interessant de recerca sobre fenòmens com ara la identitat cultural, les polítiques lingüístiques, el multilingüisme, l’adquisició del llenguatge, el nacionalisme, la immigració, la globalització i les anomenades formacions culturals, lingüístiques i polítiques minoritàries o minoritzades.

Amb una rica i complexa tradició literària, artística i política que es remunta a l’edat mitjana, els territoris de parla catalana, i més concretament Barcelona, han estat un dels eixos de projectes innovadors en àmbits tan diversos com l’arquitectura (Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Gaudí, Demetri Ribes, Sert, Bohigas, Bofill, Tusquets, Miralles, Calatrava), la pintura (Ribera, Fortuny, Dalí, Miró, Tàpies, Sorolla, i Barceló), la música (Granados, Casals, Iturbi, Mompou), la literatura (Llull, March, Martorell, Fontanella, Verdaguer, Oller, Maragall, Víctor Català, Villalonga, Rodoreda, Pla, Calders, Blai Bonet, Gimferrer, Riera, Fuster, Estellés, Monzó, Porcel, Moncada i Torrent o; escrivint en castellà, Blasco Ibáñez, Vázquez Montalbán, Marsé, Mendoza, Vila-Matas, Chirbes), el teatre (la Festa o Misteri d’Elx, la Sibil·la, Guimerà, Rusiñol, Teixidor, Belbel, Benet i Jornet, Els Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus), el cinema (Pere Portabella, Ventura Pons, Isabel Coixet, Albert Serra, J.A. Bayona, Agustí Vilallonga, Mar Coll), la gastronomia (Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Santi Taura, Germans Roca), el disseny, la moda, la cultura popular o els esports.