L’Institut Ramon Llull i la North American Catalan Society (NACS) anuncien una beca per donar suport als estudis graduats en el camp de la catalanística i contribuir a incentivar el desenvolupament dels estudis catalans a les universitats de Canadà o els Estats Units.

Perfil

Celia Sainz és doctoranda en Literatura i Lingüística Hispàniques a la Universitat de Massachusetts Amherst. Va obtenir un Màster d’Arts a la mateixa universitat amb el seu videoassaig Cinema Turns: Catalan Creative Documentary («El cinema gira: documental creatiu català»). També participa com a curadora adjunta en festivals de cinema, com el Massachusetts Multicultural Film Festival. Ha produït nombrosos videoassajos, alguns dels quals han aparegut a [In]Transition i Feminist Media Histories, així com a l’enquesta de «millor videoassaig» de Sight and Sound el 2021. Aquest semestre defendrà la seva tesi doctoral, titulada Ecopathic Imaginaries: Iberian Visual Cultures in the Anthropocene («Imaginaris ecopàtics: Cultures visuals ibèriques durant l’antropocè»), en la qual combina l’ecocrítica i els estudis de l’afecte per tal d’explorar els reptes de representació de la crisi ecològica al cinema narratiu.
La seva tesi se centra en la relació entre el canvi climàtic, l’afecte i el cinema, i altres produccions audiovisuals. S’endinsa en les dimensions emocionals del canvi climàtic i l’antropocè, a les quals, emprant el terme de Timotheus Vermeulen, anomena ecopatia. L’ecopatia, del grec antic πάθος (“sofriment”) i οἶκος (“casa”), expressa la consciència d’estar mentalment i físicament integrat tant en l’entorn com en el més enllà humà, i el conjunt d’emocions que en deriven enmig de la degradació ambiental. En altres paraules, l’ecopatia abasta els diferents modes afectius generats per les transformacions sorgides a l’antropocè. Explora com diferents mitjans provoquen certes demandes afectives. El seu treball es basa en estudis sobre ecocrítica material, com els de Jane Bennett i Stacey Alaimo, i sobre ecocrítica cinematogràfica, com els d’Alexa Weik von Mossner i Nicole Seymour. Celia aplica aquest marc per a demostrar com els canvis mediambientals susciten nous afectes i sensibilitats que poden rastrejar-se en les obres d’art mediambientals, especialment en la forma audiovisual. Gràcies a la beca Dissertation Fieldwork Grant («Treball de camp per a tesis doctorals») concedida per la Societat Catalana d’Amèrica del Nord (NACS, per les sigles en anglès), es va centrar en l’impacte de les narratives que es creen en espais normalment marginats del centre, com la perifèria de la península Ibèrica, per a explorar l’impacte desigual del canvi climàtic en diferents comunitats. Aquest treball contribueix a qüestionar les visions antropocèntriques del cinema i la cultura, i la nostra posició de domini cap a allò no-humà, així com a rastrejar els nous estats d’ànim que sorgeixen d’aquesta consciència d’interconnexió i destrucció.

Impacte de la beca

Em sento molt agraïda a la NACS i a l’Institut Ramon Llull per brindar-me l’oportunitat d’avançar en el meu treball de tesi. Va ser un honor ser seleccionada per a aquesta beca. La confiança dipositada en mi va ser una verdadera motivació per a escriure el meu projecte d’investigació i continuar amb la meva carrera acadèmica com a doctoranda. L’ajuda de la beca em va permetre fer una pausa en la meva labor docent i concentrar-me quasi exclusivament en la tesi. Impartir una classe requereix molta dedicació, i les activitats involucrades en el procés —preparar, impartir, qualificar, etc.— ens resten temps per a la investigació.

La beca no sols m’ha donat temps i espai per a treballar en el meu projecte, sinó que també m’ha ajudat a fer de la tesi una prioritat absoluta. L’ajuda de la beca va anar més enllà de l’estipendi de dos semestres, perquè també em va permetre congelar la meva beca universitària durant aquest temps i, gràcies a això, ampliar el meu temps d’investigació i escriptura durant un any més. Per tant, aquesta beca no em va ajudar només durant un any, sinó durant dos. En resum, aquesta beca em va ajudar de moltes maneres diferents i valuoses. Disposar d’un any per a treballar exclusivament en el meu projecte d’investigació és un luxe a l’abast de molt pocs estudiants de postgrau. Vaig poder prendre’m temps i espai per a reflexionar i processar molts aspectes de la tesi, d’una forma que m’hauria sigut difícil aconseguir sense aquest ajut. Per això, estic increïblement agraïda, i espero que molts altres estudiants de postgrau puguin beneficiar-se’n en el futur.

Perfil

James Ramsburg és estudiant de doctorat en Lingüística Hispànica del Departament d’Estudis d’Espanyol i Portuguès de la Universitat de Minnesota. A més, també ha treballat amb el Centre de Recerca Avançada en Adquisició del Llenguatge de la mateixa institució i el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears a la Universitat de les Illes Balears. La seva recerca es centra en identificar i explicar la variació dialectal, especialment en el lèxic i la morfosintaxi.

El seu projecte de tesi, que es titula Social, structural, and spatial dynamics of language contact: Mapping the lexicons of Catalan-Spanish bilingual youth in Mallorca, busca proporcionar una descripció completa i contemporània de l’estat del lèxic català mallorquí, amb un èmfasi especial en les tries lèxiques del jovent de l’illa. L’objectiu és determinar el grau de manteniment i/o de canvi lèxic entre els joves de parla catalana de Mallorca, identificar els principals factors lingüístics i socials que regeixen aquests processos i proporcionar a les autoritats lingüístiques recomanacions polítiques rellevants basades en dades per a la protecció del dialecte.

Impacte de la beca

Rebre la beca NACS/IRL ha estat clau en el meu recorregut acadèmic. Des d’octubre de 2022, aquesta beca ha impulsat significativament el meu projecte de tesi. La meva recerca, centrada en els aspectes lingüístics del català mallorquí, exigia un treball de camp extens i col·laboració, que la beca va fer possible.

La beca em va permetre viatjar a Mallorca, on vaig realitzar un treball de camp valuós a la Universitat de les Illes Balears. Aquesta experiència no només va ser sobre la recopilació de dades, que va ser substancial amb més de 2200 participants, sinó també sobre la immersió en la comunitat acadèmica allà. Unint-me al Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, vaig presentar la meva recerca i vaig col·laborar amb experts com la Dra. Elga Cremades, enriquint l’abast del meu estudi.

De tornada a la Universitat de Minnesota, la beca va continuar donant-me suport mentre em vaig embarcar en l’anàlisi de dades, desenvolupant models estadístics crucials per a la meva tesi. La propera tornada a Mallorca, suportada per la beca, és clau per finalitzar la recopilació de dades i les consultes.

Aquesta beca no només ha finançat la meva recerca; ha obert portes a xarxes acadèmiques inestimables, ha profunditzat la meva comprensió del meu camp i és instrumental en la finalització de la meva tesi. La generositat de la North American Catalan Society i l’Institut Ramon Llull ha estat un pilar del meu èxit acadèmic.

Perfil

L’Alexandra Mira Alonso és candidata al doctorat en Literatura i Estudis Culturals al Departament d’Espanyol i Portuguès a Georgetown University. Investiga interseccionalitats de gènere, sexualitat i classe en representacions de la cultura popular peninsular dels segles XX i XXI. També estudia la memòria històrica, la nostàlgia, i els elements acceptats del costumisme i el cutrismes representats en la cultura obrera de la península Ibèrica des d’una perspectiva transnacional. El seu article més recent, titulat “Comunidad, crisis y humor: la transmisión del costumbrismo en España a través de los memes de Covid-19” (Hispanófila, 2021), explora el paper dels mems amb imatges de la cultura brossa durant el confinament de la covid-19. La seva tesi, titulada provisionalment “Radiografías de lo cutre: cultura basura ibèrica del siglo XXI”, proposa redefinir el concepte “cutre” a través de l’estudi de la “cultura brossa” com a constructe cultural sorgit del neoliberalisme i la tecno-globalització. Aquesta tesi explora, entre d’altres, la música catalana-caribenya des dels seus inicis fins a l’actualitat (amb Gato Pérez, Bad Gyal o Rosalía), la performance queer a la Barcelona dels anys setanta (Nazario Luque i Ocaña) com a salvació del mal gust, i la mercantilització de la nostàlgia per allò cutre a sèries com Aquí no hay quien viva.

Impacte de la beca

La beca de la NACS i l’Institut Ramon Llull m’ha permès realitzar i participar en un seguit d’activitats acadèmiques necessàries per a completar l’escriptura de la meva tesi doctoral. Primerament, al llarg de tot l’any acadèmic, però especialment durant l’estiu, la beca em permet viatjar per a fer recerca a col·leccions arxivístiques i exposicions temporals. Per exemple, aquest estiu, la beca em possibilitarà viatjar (en múltiples ocasions) a diverses institucions culturals per a dur a terme tasques d’investigació, en particular a Barcelona, Tarragona i Madrid. A més a més, la beca també em permet presentar la meva investigació a col·loquis tant nacionals com internacionals, com NeMLA, MLA o el mateix col·loqui de la NACS, on puc rebre comentaris sobre com millorar o ampliar el projecte. Finalment, un dels aspectes que també cal destacar és que he pogut adquirir llibres i altres materials culturals (com documentals, pòsters o entrevistes) difícils de trobar i, altrament, retirats del mercat. Aquests materials no només em són de gran ús per a la meva tesi, sinó que també ho són per a la classe de cultura catalana que estic ensenyat, a partir de la meva investigació, a estudiants de grau que s’especialitzen en llengües romàniques i hispanes.